Aquesta casa va ser construïda pels nostres avantpassat durant els anys al voltant de l’any 1964

Fins aleshores, aquests havien viscut en un mas a una muntanya propera i els costava hora i mitja de venir al poble caminant, per això van decidir que havia arribat el moment de mudar-se i, pedra a pedra l’anaren edificant. I ja acabada de fer, s’hi instal·laren.

A la part més avallera, on encara més abans havia hagut un cup per elaborar vi, col·locaren el ramat i els equins, i a la resta de la casa començaren a fer vida.

Passaren els anys i arribà l’aigua potable, l’electricitat i el gas. I el ramat desaparegué, com també el matxo, en morir l’avi.

Finalment, la propietat acabà en les meues mans, la néta d’aquella generació… i mai m’he plantejat el fet de vendre una cosa tan meua i tan plena de records… ni molt menys de deixar-ho perdre.

Jo volia que la vida continuara allà.

Per això, la millor manera de recuperar-ho em va semblar la de donar-li vida d’aquesta manera: convertint-la en una casa de vacances, en un habitatge rural que conservara la seua essència.

El nom que porta, Ca Felicitat, també va ser triat en record a la que va ser la primera propietària, la meua àvia, que es deia així: Felicitat. Ella, amb el seu marit, va fer realitat el seu somni de viure al nucli de la població.

Ara jo, la seua neta Araceli, vull dur a terme el meu somni amb la meua generació i per això comencem amb tota la il·lusió aquest projecte.